CANVI/CHANGE/CAMBIO

Hello everyone!!

I've moved my blog to another side: www.mirmat.wordpress.com
You can read me there!!

Hugs and kisses

Llença't, cada instant és únic

S3

Sorry sorry!!!
Perdón perdón
Perdoneu perdoneu sisplau!

Mi blog lo tengo abandonado...perdon! os juro que lo actualizaré cuando tenga tiempo de parar para pensar! lo único que puedo pensar es en Solow (macroeconomics) jeje!!
I'm in stress!! S3!!!

Aggghhhhh!!

Por que será este estress?? jeje!

Petonets!

malentesos?

I em toca a mi de nou, solucions ràpides, solucions al moment i que més val solucionar-ho ràpid...si, potser si, però....ho he de solucionar jo? Perque em venen a mi aquests marrons...quan el em va dir lo de la seva pràctica que acabava...i que en volia una altra...i que es f es un trapitjeo...si jo sóc la primera que vull que disfruti, pero que tingui en compte els procediments quan es una cosa que no depen de tu...li poses aquestes observacions i et diu que ok, que perfecte, que merci per ajudar i que no li demani res mes....ara si que em sento la dolenta....en aquests moments hagués preferit no involucrar-me quan se que pot acabar així la cosa...però esque per molt que no m’hi vulgui involucrar...em toca sempre al final a mi....quina merda!! Sort que sempre hi ha persones que et fan pujar l’ànim i que ens diuen coses maques...perque per sentir les altres persones no estic feta jo...i a sobre amb enya de fons....musica melancolica que fa que et sentis mes dolenta...tot xk, perque desprès ni que valorin el que has fet ni el que has pensat...el que no saben que punxetes com aquestes fan mal...i despres que et diguin que no comptis amb ell xk li has fallat...això fa clavar més la punxa...

Didn't want to wake up today

"Haven't slept the whole night. Just talking to friends who have family missing. Have never wanted to end it all as much as I did last night. Didn't want to wake up today. Didn't want to live in a world like this. A world where I've lost more than I ever have, but yet have to be strong because my friends have lost more."

Quins sentiments desprenen aquesta frase, x mostrarnos a tots el que está passant...Parlo amb el Sapu. Aquests dies ell está més conectat que normalment..i penso que no ho hauria d’estar...no hauria d’estar i jo no hauria d’estar preguntant i escoltant, xk aleshores em poso més trista, veure que des d’aquí, estem indefensos, no podem fer res, no podem ajudar d’una manera directa...mentre hi ha gent que está morint a la desesperació, que ho han perdut tot, i nosaltres ens queixem quan no tenim algo...ara, per aquestes dates, on tot es felicitat...un devastador fenòmen natural ha abastit una de les zones més maques i paradisiaques del món, on la bellessa del paisatge endinsa a les seves gens a explicarte meravelles d’aquells paranys..i ara? Ara que? S’ha perdut tot...jo crec que tots ens sentim inutils, al no poder fer res, pero les persones que hem compartit emails amb aquesta gent que está allá, jo crec que ens queda tot aquest tema molt més apropet...i els nostres cors refunfunyen que volen fer algo...el Sapu m’ha dit que ja estem fent molt...jo no ho crec pas...perque no ens embarquem a ajudar? Xk no anem fins a Sri Lanka, Indonesia...seria una aventura dura pero ens sentiriem millor, la llàstima esque això no ho podem fer ja que no gaudim dels mitjans suficients...però podem somiar que anem a ajudar, i que ells es recuperen....nomès puc fer això, pensar i desitjar que es recuperin aviat, les paraules de la noia tailandesa m’han donat que pensar...

Un nou nadal ja ha arrivat

Un nou nadal ja arriba, un nou nadal ja es veu amb totes les llumetes pel carrer, tota la gent ben tapada per aquests passeigs i mil records de quan erem petits, en una nit de Nadal, com la d'avui, que anavem a ca' l'àvia a celebrar el Pare Noël, o el caga tió i anar a sopar, un sopar ben suculent i preparat amb tot l'amor del món... i tot això amb la il·lusió desmesurada que tenen els nens, sense saber que realment, nomès ells, per haver nascut on han nascut estan disfrutant d'aquests moments, perque hi ha la meitat del món que no pot gaudir d'aquests records, d'aquests moments.
Quan ens fem grans realment ens adonem de les diferències que existeixen en el món d'avui en dia, un món que cada cop es basa més en el cosum, i no el el compartir amb la familia, amb els teus,el que realment és el Nadal, independentment de la religió, i apreciar el que ens ha tocat viure, on estem vivint i com ho estem fent, perque hi ha més persones de les que creiem que amb un simple compartir amb algú aquests dies, serien les persones més felices de la vida. Es per això que animo a reflexionar en aquest sentit.
I a la gent que aquests records perdueren a les seves ments i que ara mateix no poden estar amb els seus, penseu que els que estem aquí, aquests records constitueixen un camí molt ampli, que arriba fins al cor de cadascú, i que aconsegueixen que ens sentim als nostres amics i familia molt aprop, encara que en la realitat, estiguin molt lluny els uns dels altres.
Tothom hauria d'estar amb els seus per aquestes dates, tothom hauria de poder compartir aquests moments amb algú especial, apreciem-ho els qui ho podem fer

...en momentos de reflexión...

En la vida, siempre elegimos, ser espectador, o ser participante...participemos en lo que realmente queremos y reflexionemos sobre nuestros actos, lo que importa verdaderamente en la vida no son los objetivos que nos marcamos sino los caminos que seguimos para lograrlo. Este pequeño instante va para ti!

INSTANTES


Si pudiera vivir nuevamente mi vida
En la próxima trataría de cometer más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más
Sería más tonto de lo que he sido
De hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad

Sería menos higiénico
Correría más riesgos, haría más viajes
Contemplaría más amaneceres.
Subiría más montañas, nadaría más ríos.
Iría a más lugares adonde nunca he ido,
Comería más helados y menos habas,
Tendría más problemas reales y menos imaginarios.

Yo fui una de esas personas que vivió sensata
Y prolíficamente cada minuto de su vida
Claro que tuve momentos de alegría
Pero si pudiera volver atrás trataría
De tener solamente buenos momentos

Por si no lo saben, de eso está hecha la vida
Sólo de momentos, no te pierdas el ahora.....

Yo era uno de esos que nunca iba a ninguna parte
Sin un termómetro, una bolsa de agua caliente,
Un paraguas y un paracaídas;
Si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano.

Si pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo
A principios de la primavera y seguiría así hasta el otoño.
Daría más vueltas a la calesita, contemplaría más amaneceres
Y jugaría con más niños, si tuviera otra vez la vida por delante

Pero ya ven tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.


Jorge Luis Borges